MEMÒRIA DE PLA ESTRATÈGIC DE REACTIVACIÓ ECONÒMICA LOCAL
L’URBANISME son un conjunt de tècniques coordinades per a la definició, planificació i impuls d’un model concret de ciutat, segons l’interès públic i general del municipi, quin fi últim ha de ser el manteniment i millora en la qualitat de vida dels seus ciutadans.
L’aplicació del model de ciutat ha d’anar acompanyat de tot un seguit de MESURES ECONÒMIQUES per a l’impuls i foment de l’activitat econòmica privada, sense pretendre reactivar l’economia només a través d’un increment en la despesa pública. Cada municipi és singular en quant a valors, necessitats, objectius i potencials, per tant la definició d’estratègies de futur s’ha de dimensionar cas per cas.
No obstant, la gestió del sector públic acostuma a ser excessivament estàtica i automatitzada, encadenant-se períodes de ANÀLISI + PLANIFICACIÓ + EXECUCIÓ + DISFUNCIÓ, sense preveure la continua evolució del sistema ni la seva readaptació per minimitzar els períodes de disfunció (crisis), sovint difícils i costosos de revertir.
Vivim en un món cada cop més globalitzat, competitiu i dinàmic, on sobreviuen millor les empreses i projectes que millor aconsegueixen interpretar, adaptar-se i donar resposta a les circumstàncies dels mercats de cada moment, en aplicació del “principi de selecció natural”. Per tant, l’aplicació de criteris de gestió i empresa privada a la gestió del sector públic, pot millorar l’eficiència i competitivitat de les nostres col·lectivitats, dotant-les de continua evolució per a afrontar de la millor manera possible els reptes del futur immediat. Objectiu: ANÀLISI + PLANIFICACIÓ + EXECUCIÓ + EVOLUCIÓ:
CAPÍTOL 1.- ANÀLISI:
1. Evolució històrica de l’economia local.
– Evolució dels sectors prioritaris.
– Resultats i conseqüències de les planificacions econòmiques anteriors.
– Encerts.
– Errors.
– Afectacions d’activitats al medi natural.
2. Situació actual.
– Situació econòmica i ocupació.
– Sectors principals.
– Agricultura i indústria.
– Comerç i turisme.
– Estat de les comunicacions i serveis.
– Dèficits.
– Mancances.
– Valors i potencials.
– Noves oportunitats i sectors.
– Noves tecnologies i comunicacions.
3. Objectius i prioritats.
– Model de ciutat.
– Economia i serveis.
– Turisme.
– Sectors prioritaris.
– Ocupació.
– Patrimoni.
– Qualitat de vida.
– Sostenibilitat.
4. Valors i actius del municipi.
– Definició d’estratègies contradictòries i prioritzacions a llarg termini.
– Sostenibilitat.
– Consciència de valors a preservar, fomentar i rendibilitzar.
– Consciència de col·lectiu i qualitat de la marca.
– Disposició per assumir peatges o afectacions al medi natural per a captar indústria; i les seves conseqüències.
– Priorització dels valors per sobre dels falços beneficis (curt termini, afectacions al medi natural a canvi d’ocupació).
5. Anàlisi de competidors (municipis i ciutats, radi d’influència).
– Definició de municipis complementaris i competidors.
– Valoració de la capacitat per competir en igualtat de condicions en l’atracció d’indústries amb els competidors.
– Valors diferencials del municipi respecte dels competidors.
– Definició de sinèrgies, ens, projectes o marques supramunicipals amb municipis complementaris.